La llarga nit del valencianisme polític

En 1999, Unió Valenciana (UV) estigué a unes dècimes d'entrar en Les Corts. Tot i mantindre una acceptable representació municipal,  s'assumí el fet com una gran derrota, possiblement perque venia de formar part del govern valencià i presidir Les Corts i s'esperava tornar a tindre representació per a fer evolucionar el partit de la mà d'Hèctor Villalba. A partir d'eixa derrota, fins als nostres dies, UV ho va perdre tot, també la dignitat. A hores d'ara la marca UV es troba engabiada dins del PPCV a canvi d'un càrrec al seu últim President José Manuel Miralles, moneda de pagament habitual dels populars a la inabastable llista d'unionistes que decidiren canviar de nau des de Vicente Martínez Marco a Miralles, com Maria Àngels Ramon-Llin, Fernando Giner, Alfonso Novo o Jose Maria Chiquillo per citar només els més significatius que ara, en la seua majoria, velen el cadaver d'UV des de la secretaria de senyes d'identitat del PPCV.

Abans de la mort anunciada d'UV, per a les eleccions valencianes de 2007 es presentaren diverses alternatives per a replegar el vot valencianista. Coalició Valenciana (CV) encapçalada per Juan Garcia Sentandreu i mantinguda per un fort presupost econòmic i Units x Valéncia (UxV) dirigida per Carles Choví i un presupost prou més modest. Les dos (o les tres) alternatives fracasaren. Cap arribà a l'1% i obtingueren una mínima representació municipal. En 2011 UV no es presentà i els resultats globals d'estos partits anaren encara a menys. La llarga nit del valencianisme polític pareix no tindre final des de que UV es quedara a les portes de Les Corts.

En les passades eleccions europees el valencianisme ha estat representat per una coalició nomenada Proyecte Europa de la que formaven part Acció Nacionalista Valenciana (ANV), Unió i Renovació Política (RePo) obtenint 5.942 vots (0,34%) Al marge de PE quedaren dos partits més de l'àmbit valencianiste, Poble i Demòcrates Valencians que no es presentaren a les eleccions. La llarga nit del valencianisme pareix que tinga tendència a ser eterna.

Després d'anys de travesia pel desert, de diferents i variades eleccions sense resultats pausibles, els membres dels partits polítics del valencianisme haurien de vore que ser guardians de les essències dona per a poca cosa més que ser residuals, irrelevants i, fins i tot, exòtics en la pròpia terra i més si es fa per separat siga per raons de personalismes, d'estilisme o d'accents normatius. Pot ser, les diferents opcions i/o les persones que els conformen han fet esta lectura i han decidit tindre la conciència tranquila a canvi de ser residuals, pero, en eixa cas, per a defendre una normativa, uns símbols i una cultura no cal crear un partit polític, sinó, efectivament, una associació cultural.Serà més efectiva i menys traumàtica.

Siga per opció o per falta de visió, esta defensa de les essències com a centralitat del programa polític els deixa al marge de collir els fruits de la descomposició del PPCV i que en estes eleccions europees han començat a replegar partits com Ciutadans o VOX i, des de fa temps, UPyD. Pot ser esta siga una última oportunitat, en un bon temps, quan pareix que la desafecció del votant i el PP creix per moments, de reconectar valencianisme polític i societat valenciana, una societat per a la que les essències no són un accent o una normativa, sinó desocupació, educació o sanitat.

No es tractaria d'abandonar les essències, ni retirar-les del programa polític, sinó no parlariem de partits valencianistes; es tractaria de ser més pragmàtics, de no rebujar al que no pensa exactament igual, de no crear una espècie de casta (ara que està tan de moda) de valencians autèntics front a valencians rebordonits com si estiguerem dins d'un concurs per a demostrar qui conserva l'ADN més paregut al de lo rat penat. I tindre en conte que no hi ha més essència possible de valenciania que fer política per al poble valencià partint de les seues necessitats i anhels, no des dels propis convenciments. Açò, o continuar pegant-se colps de pit mentres caminen amunt i avall pel desert, això sí, d'autèntica arena valenciana.